PRESUNTO PERIODISTA

Carles Perelló

Ni toros ni braus

Just dos dies abans que m'encarreguéssin aquest article ja estava donant-li voltes al tema. - ¿Què hi tinc jo a dir sobre els toros? - Però no vaig fer cas a les meves conclusions. No fins que les vaig compartir amb una altra persona ja que, sovint, no sabem el que pensem fins que no ho diem en veu alta. Li vaig dir que havia fet un esforç per reconvertir-me, per oblidar tot allò heretat del meu país i ficar-me al cap d'un ciutadà de qualsevol altra nacionalitat. Com la sueca. És la primera que em va venir a la ment. Per alguna raó, els països nòrdics m'inspiren certa admiració. Una vegada institucionalitzat, vaig imaginar que m'informaven, breument i per primer cop, sobre la tradició taurina a Espanya. Va ser força fàcil. Sense cap més coneixement, vaig visualitzar la reacció, del meu jo suec, davant la seva primera cursa de braus per televisió. I res no em va fer pensar que aquella crueltat podia justificar-se.

Deslliurar-me del meu context, i la meva cultura, per reflexionar sobre aquesta qüestió, m'ha ajudat a entendre'm. En aquest cas, no volia l'opinió de Carles Perelló; el noi d'origen català, crescut entre Madrid i Almeria i educat a cops de jesuita. Sinó la de Carles Perelló, únicament. Ja que el primer dels dos respondria en nom de tots els factors que l'influencien. Així, les curses de braus serien una tradició a respectar com qualsevol altra. Com el burka àrab o la circumsició jueva. Però avui no. Perquè no puc estar a favor d'un espectacle com aquest. Per molt que jo pertanyi a la meva cultura.

Per altra banda, no estic d'acord amb la prohibició de les curses de braus a Catalunya. Per dir-ho clar, ho trobaria semblant a aconseguir que ETA deixés d'atemptar a només un territori. Deixaríem d'escoltar les bombes però seguirien caient a l'altra banda. Per tant, en la meva opinió, portem aquest debat a un nivell nacional o ressignem-nos a pensar que formem part d'un estat que recolza aquest tipus d'espectacle. Perquè al cap i a la fi, si encara hi ha plaçes a Catalunya és perquè s'omplen.